Chant paysan en occitan languedocien, écrit fin XIXe par Prosper Estieu, poète du Lauragais et arrangé par la Mal Coiffée, groupe actuel de polyphonies occitanes. Il y est question du travail dans les vignes et les champs, de vin et de fierté paysanne.
3 voix + contrechant :
Voix lead :
Voix basse :
Voix haute :
Contrechant :
Structure :
A – B – C [avec contrechant]
A – B (accélération du rythme pour le reste du chant)
REFRAIN [avec contrechant]
C–D
REFRAIN [avec contrechant]
A
REFRAIN [avec contrechant] + Conclusion
A
Begam un còp de mai, x2
I fa tant bon a taula.
Tant bon a taula quand la nèu es pel camin. [quand la nèu es pel camin]
Aiçí passem velhada
Fins a deman matin.
B
[Avèm fait curbisons]
Avèm fait curbisons x2
Daissem pausar la relha. [Daissem pausar la relha]
Pausar la relha qu’a fait tantes de bordons. [qu’a fait tantes de bordons x2]
Sosquem pus a l’esteva [Sosquem pus a l’esteva]
E tindem las cançons
C
[Sèm que de païsans]
Sèm que de païsans, x2 [Sèm que de païsans]
Avèm pèl bristolada. [Avèm pèl bristolada]
Pèl bristolada pel solelh tant aflambat. [pel solelh tant aflambat x2]
Pr’aquò la gent de vila
A pas nòstra santat.
D
Fasèm venir lo blat, x2
Que fa blanca farina.
Blanca farina e lo pan ros e brescat.
Aital avèm moneda
Quand tornam del mercat.
Refrain
[Fasèm venir lo vin] fasèm venir lo vin
De nòstra vinha.
Fasèm venir lo vin
Qual es que vòl de roge, qual es gue vòl de blanc ?
[Fasèm venir lo vin, fasèm venir lo vin] fasèm venir lo vin
De nòstra vinha.
Fasèm venir lo vin,
Que rescalfa la sang.